Quan Galderic, l’hereu del Rebollé, “una masia de la Rua que pertany al municipi d’Abella”, l’1 de desembre de l’any 1953 es presenta a la caserna de la Guàrdia Civil d’Isona per confessar que la nit anterior havia matat un gitano que li robava la mel, el caporal primer Lacuriza està esmorzant amb la seva dona i no pot acabar d’aclarir si a la tarda aniran al cine del poble o a la representació, a Tremp, d’El gran teatro del mundo. I aleshores el lector s’adona que Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) ha encertat en la tria del títol de l’obra de Calderón de la Barca perquè descriu amb justesa el que ha estat llegint en els tres primers capítols que l’han conduït fins aquí, una pacient reconstrucció, gairebé etnològica, del gran teatre del món rural a la postguerra, i que la burlesca veu narradora d’Els crims de la mel, com si no fos capaç de creure’s de debò el que relata, o com si fos conscient que si no maquillés una mica el to es precipitaria sense remei a una forma de realisme social anacrònica en excés, anirà descabdellant fins al punt final.
El crim de la mel
Pep Coll
Proa
368 pàgines. 22,50 euros @ 9,99 euros
